Anècdotes a la piscina...

Ahir a la piscina me va passar una d'aquelles coses que hem fan sentir molt "pataca" i me recorda que, a vegades, sóc una mica pena encara que después pots arribar a riure molt! ;-)
Fa uns dies ja vaig quedar una mica malament, quan al acabar vaig fer un intent de sortir de la piscina per la paret, fent un impuls i sortint com fa molta gent, però clar hem vaig quedar a mitant i damunt, dos socorristes m'estaven mirant i no van evitar fer algun comentari, graciós però tocant la moral (he de dir al meu favor que era lo primer dia de piscina des de feia mesos i vaig acabar molt i molt cansada.....). Bè, doncs ahir, nedant nedant veig unes ulleres al fons, trec el cap i al carril del costat un nen molt petit agafat a la corxera se les mirava amb cara de pena. Llavors m'aturo i li dic, "què són teves?, vols que te les agafi?" i tot content diu: "sí!!. I vaig jo, que sempre m'ha costat molt afonar-me del tot i........ no agafo prou impuls (suposo) i damunt com anava en aletes hem van quedar per fora l'aigua i per poc li pego un copet al nen, allargo la mà i vaig estar a pocs centímetres de les ulleres i va ser llavors quan ja vaig pensar....començo a surar cap adalt!! MISERICÒRDIA! i vaig acabar sortint de l'aigua, mig ofegada i havent tragat aigua!!! El nen en cara de no entendre res se'm queda mirant i llavors..... arribava la Senyor I nedant d'esquena i li vaig picar al cap tot dient: mira ella te les agafarà!!! ;-) Ella que ja hem coneix no va dubtar i va tornar (sense cap problema) les ulleres al nen que li va dir unes gràcies molt sentides, i al retrobar-me amb ella (Senyor I) al final del carril...... vam esclafir a riure perquè ja s'ho pensava que jo m'havia intentat capbuçar sense èxit!!! I mirant tot l'aconteixement, la mateixa socorrista de l'altre dia, que ja deu pensar que sóc.....així.....rareta???!!! ;-)