21.11.10
Diumenge de gossera sense tindre gos!
Bè i ja estem a diumenge, sembla mentida que els caps de setmana puguin passar tant ràpid i les setmanes (sobretot les hores d'oficina) tant i tan lentes.... això és digne de tot un esudi sobre lo relatiu que es el temps i la satisfacció de fer el que realment t'apeteix en aquell moment. De la relativitat del temps ja en parlarem un altre dia amb més profunditat, el tema s'ho mereix si tanta gent en parla no?
Al que anava, un dels motius de fer aquest bloc es poder pensar i divagar sobre les decicions que m'afecten a n'esta vida, o les poques que realment puc pendre jo sola. Pos la que hem manté la ment més que ocupada és el tema del GOS (d'aquí lo de l'enquesta). Els animals m'agraden de sempre, he tingut canaris, conills d'índia (que es van multiplicar en un pim-pam), una tenca, un gos (que va morir atropellat) i un gat, que va compartir vida amb mi més de 15 anys..... Bè del gos, no en tinc massa records i com era ben petita tampoc vaig haver de complir en cap de les obligacions que comporta. El tema és que visc a un pis convencional amb una petita terrassa i compartit amb la meva parella, i el gos que m'agrada i pel qual estaria disposada a canviar d'habits és la raça Akita America. Un gos de la mida d'un pastor alemany però més robust i que no lladra massa. Ho podeu buscar per internet però després de llegir molt he arribat a la conclusió que el pis no seria un problema perque s'adapten prou be als espais petits (son gossos familiars) ara bé, s'ha de treure a passejar un mínim de 3 vegades al dia la qual cosa suposa: matinar una hora més que lo habitual per poder treure'l abans d'anar a la feia, sacrificar una mica el migdia pel mateix i la sortida de la tarde-nit, crec que es la que no m'afectaria masa ja que m'agrada sortir a que hem toque l'aire despres de la jornada de treball. Tot aixo es relativament assumible "crec", pero el problema ve quan comences a mirar per internet i veus que es un gos que val molta pasta, sí més de la que es pot pensar que val un gos. I, evidentment quan es toca la butxaca en los temps que corren ja cal que estem completament convençuts del que anem a fer.... ho estic? ES EL QUE INTENTO SABER!!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada